17 de maig 2017

Escalivada {Projecte Roca}

Des de Sant Gregori amb un telèfon, l'ordinador dels pares, el wifi del meu germà i a darrera hora acabo d'enllestir l'escalivada! 



Una escapada ràpida i improvisada a Girona justament la tercera setmana de maig... setmana de Projecte Roca i jo sense internet i amb ben pocs utensilis a la cuina PERÒ la Rosalía de RossGastronómica va escollir l'escalivada per aquest mes i, la veritat, no pot haver-hi un menjar català més senzill, sa i bo que l'escalivada: no necessita d'estris especials ni ingredients sofisticats! La part tècnica ha estat el més difícil... així que pugui poliré les fotos ☻

Tot i que la recepta original del llibre d'en Joan Roca - Les receptes de la meva mare - escaliva les verdures tradicionalment al caliu i sé per experiència que no hi ha una manera millor ja que les verdures queden absolutament espectaculars, jo ja fa anys que a falta de llar de foc tinc el forn com a aliat incondicional. No és ben bé el mateix: falta el gust de brasa! Però les verdures queden igualment ben bones i mentre el forn les va coent, jo em puc dedicar a altres coses. 

I com que és molt fàcil, anem directament a la recepta ☻  

Ingredients


He agafat 1 peça de cada verdura a tall d'exemple però vosaltres podeu agafar les verdures que més us agradin i n'escaliveu la quantitat que vulgueu: al vostre gust!
  • 1 pebrot vermell
  • 1 albergínia 
  • 1 patata - llegiu "Notes" 
  • 1 ceba grossa


Procediment


  • Escalfem el forn a 200ºC
  • Preparem una safata de forn amb paper sulfurat.
  • Rentem el pebrot, l'albergínia i la patata.
  • Si cal, netegem la ceba també.
  • Posem totes les verdures a la safata i les introduïm al forn.
  • Deixarem que es coguin les verdures durant uns 45 minuts tot girant-les un parell de vegades.
  • Passat aquest temps veurem que les verdures ja han perdut tensió, s'han desinflat, han perdut aigua i van agafant color. Normalment al arribar a aquest punt ja podem treure el pebrot i la patata. Però cada forn és un món així que punxeu la patata amb un escuradents per comprovar-ne la duresa i assegureu-vos que el pebrot sigui ben tou.
  • Al treure'ls del forn els introduïm dins una bossa de plàstics o dins un bol que taparem amb film per crear efecte sauna i fer que sigui més senzill pelar-los.
  • Baixem el forn a 180ºC i deixem que l'albergínia i la ceba es coguin durant uns 15 minuts més. 
  • Un cop cuits els traiem del forn i, igualment com hem fet amb el pebrot i la patata, els introduïm dins la "sauna" uns minuts mentre deixem que la verdura es temperi una mica.
  • Finalment, quan la podem manipular, la pelarem tota i...
... decidirem com la volem menjar! 

L'escalivada es menja calenta, tèbia, freda, amanida, sobre una torrada, amb anxoves, amb sardines, com a acompanyament, com a plat únic o, en definitiva, com es vulgui! 



A mi m'agrada molt amanir-la amb un xic de sal, all, oli d'oliva i menjar-la sobre torrades de pagès, sola o amb anxoves! Malgrat tot, veureu que avui no l'he amanida. Aprofitant que la meva estimada M.Àngels ha vingut a sopar, he fet unes coques de recapte fantàstiques! ♥♥ 


Té bona pinta, oi? Sense sardines ni anxoves perquè a la M.Àngels no li agraden però boníssimes!! La setmana vinent us en donaré la recepta ☻ Ara, de moment, podeu llegir les propostes de les meves companyes de projecte que de ben segur us inspiraran!

A la Cristina aquest mes: molta sort amb els exàmens!!! ♥

La Rosa des de Un toque de canela
La Beatriz des de 2 mandarinas en mi cocina
La Margarita des de Acibechería
La Palmira des de Come conmigo, el blog de Palmira
La Rosalía des de RossGastronómica
La Sofía des de Mil Ideas Mil Proyectos
La Conxita des d'El pot petit que aquest mes s'ha confós un xic 😉😀

Tot i que... vosaltres, com us mengeu l'escalivada? 

03 de maig 2017

Coca de iogurt de xocolata (amb més xocolata)


I és que jo no sé vosaltres, però els ingredients i la fórmula de la coca de iogurt és una d'aquelles receptes que tinc gravades a la memòria igual com les taules de multiplicar o els noms dels planetes. No se perquè però, sigui pel motiu que sigui, m'agrada saber que m'acompanya sempre en moments on em calen solucions ràpides i/o improvisacions de darrera hora.  

La recepta bàsica i sense floritures ja la tinc publicada a aquí i és estupenda! Amb ella he fet pastissos ben vistosos com aquest per l'aniversari de l'Iris. És una coca absolutament versàtil!

La versió amb xocolata és igualment espectacular i també la faig moltes vegades també. De fet, em pensava que ja la tenia publicada però es veu que no... tot i que jo encara posaria les mans al foc que sí que la tenia escrita... 




És igual!! Si no està fet, anem a fer-ho ara mateix! 

Aquesta vegada n'he fet uns mini bundts. Queden moníssims i es mengen en dues mossegades. Ideals per moments on ens cal una dosis de xocolata instantània! A més, hi he afegit perles de xocolata!! La mossegada no només és ràpida, sinó també MOLT efectiva! ♥




Anem-hi!

Ingredients - per una coca o 15 mini Bundts. 


Només per aclarir-ho una vegada mes, ja sabeu que les quantitats dels ingredients de la coca de iogurt, venen donades amb mides: 1 mida = a la capacitat del potet de iogurt - llegiu "Notes" 

Us adonareu que igualment us dono les quantitats en grams entre parèntesis. Perquè? Bé, per qüestions pràctiques! Cada vegada més, els iogurts que comprem a casa venen en pots d'un quilo... ☻ 
  • 3 ous
  • 1 mida i 1/4 de sucre (175 grams)
  • 1/2 mida d'oli d'oliva suau (70 grams)
  • 1 iogurt de xocolata (150 grams)
  • 2 culleretes de pasta de vainilla o les llavors d'1 beina.
  • 2 mides i 1/2 de farina (250 grams)
  • 1/2 mida de cacau sense sucre (50 grams)
  • 1 paquet d'impulsor (15 grams)
  • 1/4 de cullereta de bicarbonat de sodi
  • 50 grams de perles de xocolata - opcional


Procediment - llegiu "Notes"


Escalfem el forn a 190°C i preparem el motlle que volgueu utilitzar tot untant-l0 amb una mica de mantega. 
  • Deixatem lleugerament els ous dins un bol.
  • Hi afegim el sucre i comencem a batre.
  • Així que la barreja hagi blanquejat, hi afegim l'oli poc a poc sense deixar de batre. 
  • Un cop tot integrat, ja hi podem tirar el iogurt i la vainilla.
  • Tamisem la farina, el cacau, el llevat i el bicarbonat de ho afegim a la pasta per la coca. Barrejarem molt bé per no deixar grumolls però pausadament.
  • Finalment hi afegim les perles de xocolata, les integrem amb una espàtula i ja podem posar la barreja dins una mànega pastissera d'un sol ús. 


Ja només ens falta omplir els motlles de mini Bundts, vigilant no omplir-los massa, i els posem al forn. 

Un cop tenim els Bundts a dins, baixem el forn a 180°C i els deixem coure uns 15-20 minuts. Si en comptes de fer peces individuals, feu una coca amb motlle tradicional, el temps de cocció s'allargarà. Normalment parlem d'uns 30-35 minuts però millor feu sempre la prova de l'escuradents.

Un cop cuits els traurem del forn i així que els puguem manipular, els posem (encara dins el motlle) sobre la superfície de treball fent que reposin sobre la base. Així agafaran la forma plana que volem que tinguin. 

Passats 5 minuts ja podem desemmotllar i traspassar-los a sobre una reixeta perquè refredin del tot o... els mengem tebis! Són boníssims!! Les perles de xocolata estan mig desfetes i trobar-les a la boca és una verdadera sensació! Vosaltres mateixos, sigui com sigui són satisfacció pura! 




Qui ho hauria dit... una simple coca de iogurt... ♥



NOTES

  1. Les mides de iogurt. Tal i com us vaig comentar a la coca de iogurt clàssica i parlant de receptes familiars, no hi ha 2 coques iguals. Si doneu un cop d'ull a la xarxa, us adonareu ràpidament que les mesures (mides) dels diferents ingredients varia d'una recepta a l'altre i sempre surt bé: un motiu més per considerar aquesta coca una coca fantàstica!! En aquest cas jo he fet servir igualment la recepta de tota la vida (ja us vaig dir que conté sucre i menys oli que altres receptes que he vist) PERÒ he adaptat la quantitat de sucre encara una mica més perquè el iogurt (en aquest cas) ja porta sucre i la farina. Així hi he pogut afegir el cacau sense perdre hidratació.
  2. Les quantitats ens grams. Si us mireu les quantitats en grams, només dir-vos que estan calculades a partir d'un iogurt individual de 150 grams. A Suïssa la majoria de iogurts individuals acostumen a ser de 180 grams però resulten una mica massa grossos així que ja fa cosa d'un parell d'anys que n'hi ha de 150 grams. NO se'n troba pràcticament cap de 125 grams que, si no m'equivoco, és la mida habitual a Catalunya. De tota manera, podeu agafar sense cap problema un sol iogurt per fer aquesta recepta. També sortirà bé! Si al final us sembla que la pasta és poc humida, hi afegiu 2 cullerades de llet, remeneu bé i va que xuta! ☻
  3. Per on començo? Cal tenir present que aquesta coca ja es feia quan ningú es preguntava si era millor separar els rovells de les clares o si primer calia batre els ous i el sucre i desprès anar-hi afegint la resta. Jo, des que compro els iogurts familiars, acostumo a començar batent els ous i el sucre PERÒ no us atabaleu! Comenceu amb els ous i aneu barrejant els ingredients tal i com us vagi millor! La meva mare sempre començava amb el iogurt per tenir el pot a punt... 
Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...