23 de març 2016

Bunyols de carabassa

Durant la Quaresma i la Setmana Santa no poden faltar els bunyols!! ♥ 



Tradicionalment es feien bunyols cada dimecres i cada divendres així que avui toquen! ☺

Aquest any tenia pensat fer els bunyols de vent de sempre o els bunyols de Quaresma ja que només tinc publicats els bunyols amb massa mare i volia oferir una variant per tots aquells que no volen o no poden fer servir MM PERÒ...

Ja us he comentat en alguna ocasió que estic en un grup de teatre català a Zürich. No cal dir que m'encanta anar-hi!! I no només pel teatre, sinó perquè la fem petar i riem durant unes 3 hores i, la veritat, és molt satisfactori poder xerrar sense haver de pensar si s'entendrà el que dius i, sobretot, el que vols dir. 

També sabeu que els meus companys de teatre són els meus conillets d'índies pel que fa als meus invents culinaris. Val a dir que NO es queixen, més aviat el contrari: em sembla que estan encantats!! ☺

El que encara no us havia dit és que entre els meus companys hi ha un noi, en Lluís, que és de terres valencianes. Ell ha estat el qui al assabentar-se que m'agrada això de la farina, m'ha proposat un repte: fer els bunyols de "carabassa" tal i com els fan a València!! I em va puntualitzar "com els fan a les cases! NO com els de compra! Han de tenir gust de carabassa!"


D'entrada els reptes m'agraden així que de seguida vaig dir que "d'acord!!". Però encara no havien passat 3 segons que vaig haver de reconèixer que:
  1. Jo no sabia que a València es feien bunyols de carbassa - digueu-me ignorant! 
  2. Tampoc sabia molt bé què volia dir en Lluís al dir "no com els de compra! Han de tenir gust de carabassa" Clar! A què havien de tenir gust uns bunyols de carbassa sinó a carbassa?

Com que no acostumo a rendir-me fàcilment, vaig indagar una mica i de seguida vaig adonar-me de 2 coses:

Primera - No només és que els bunyols de carbassa són tradicionals dels Països Valencians sinó que són el dolç per excel·lència de les Falles!! 

Les Falles sempre acaben amb la crema o cremada dels monuments de fusta o cartró que s'han plantat durant les festes i aquesta "Cremà" sempre passa la nit de Sant Josep. Aquest any, en què la Setmana Santa ens arriba aviat, Sant Josep ens ha deixat a la porta així que trobo que aquest bunyols s'escauen més que mai!! 

Per cert, si us interessa veure els Cadafals Fallers d'aquest 2016, doneu un cop d'ull al reportatge fotogràfic que n'ha fet en Juan, un  company blocaire entusiasmat amb la vida mateixa, perquè val la pena. A mi sempre m'impressionen aquests monuments artístics i em sembla impossible que els acabin cremant. 

Les Falles és definitivament una de les festes que un dia voldria veure directament "In Situ" perquè ha de ser molt emocionant ☺

SegonaA la que vaig començar a mirar receptes vaig adonar-me que la diferència principal està en els ingredients. 

La primera diferència és la farina. Mentre hi ha receptes que porten una quantitat important de farina, altres, en porten una quantitat pràcticament ridícula comparant-la amb la quantitat de carbassa. 

Una altra cosa curiosa és que hi ha receptes amb només 3 ingredients mentre que altres... bé, la llista s'allarga i s'assembla als bunyols que jo tinc més per mà: gasoses, ous, sucre, vainilla, una mica d'això i una mica d'allò.

Com que en Lluís m'havia dit "com els fan a les cases", vaig decidir-me a llegir les receptes amb lupa buscant totes aquelles on es feia referència a "la meva mare deia...", "la meva àvia feia...", "a casa sempre...", etç. 

Ja sabeu que a mi això m'encanta!!☺ I SÍ!! BINGO!! Les que vaig separar com a més autèntiques i/o tradicionals eren les que només portaven 3 ingredients i seguien la norma d'or dels bunyols de carbassa: la quantitat de farina és, per norma general, la meitat de la quantitat de carbassa!

Així que descobert el secret, ja ens hi podem posar!☺

Ostres, només una darrera cosa abans de la recepta: el llevat. M'he adonat que la majoria de receptes fan servir una quantitat de llevat força elevada. Jo he reduït la quantitat de llevat ja que no sóc gaire amiga de les fermentacions excessivament curtes. 

Ingredients


Per uns 20 bunyols

Procediment 


Al portar poca quantitat de farina, no cal fer servir amassadora. Podem preparar la massa a mà sense cap mena d'esforç.
  • Trinxem el llevat dins un bol, hi afegim el puré de carbassa i barregem per integrar-ho tot bé. Ho fem amb la mà i aixafem els grumolls de llevat que puguem anar trobant. 
  • Així que tenim el llevat ben desfet dins la carbassa, hi anem afegint la farina poc a poc. Veureu que la consistència final de la barreja és bastant més hidratada que una massa tradicional de bunyols. Igualment, així que tingueu tota la farina incorporada a la massa...
  • Pasteu la massa durant uns minuts. En aquest cas no podem parlar d'amassar ja que més que una massa, ens queda una pasta. Quan veieu que està tota lligada ja podeu parar.
  • Tapeu el bol amb film transparent i deixeu que la pasta fermenti fins a doblar el volum o fins que estigui a punt de fer-ho. La meva va trigar 2 hores a una temperatura d'uns 20°C
  • Quan la pasta ja estigui a punt, podeu escalfar l'oli i passar a fregir els bunyols.

La pasta és interessant i sorprenent la primera vegada que la tens entre les mans. Rellisca, s'enganxa i sembla que serà impossible dominar-la. Penseu que porta molt poca farina per una quantitat important de puré de carbassa.

Podeu fer els bunyols agafant porcions de massa amb una cullera o podeu intentar el mètode valencià ☺ Ens mullem una mà i l'omplim de pasta. Tanquem la mà i una porció de pasta sortirà per la part de dalt del puny (pel forat que queda entre el dit gros i d'índex quan tenim la mà tancada). L'agafem amb l'altra mà, amb el dit gros li fem el forat i deixem anar el bunyol (mai més ben dit) directament dins la paella. 

Els courem com sempre fem amb els bunyols. Un cop cuits els deixem sobre un paper de cuina per tal de deixar anar oli, els ensucrem i els deixem refredar... si podeu esperar-vos perquè fan una oloreta!!!!! Són boníssims!! No us en veureu tips!! 

I al mossegar-los... tenen un color taronja preciós!! I tenen gust a carbassa!!!!!!!☺


En Lluís va quedar encantat!! I nosaltres, a casa, vam descobrir uns altres bunyols que ja ens han robat el cor!! I no són excessivament dolços ja que tot el sucre que porten és el sucre llustre amb què els arrebossem.


Els anirem repetint! Per descomptat!! ☺

5 comentaris:


  1. Dolors: Uns bons bunyols aquets de carabassa, per disfrutar-los per els dies de quaresma, per les falles i per quant estinguin ganes de fer-los i després menjar-los amb bona companyía.
    Salutacions Dolors¡¡ :O)

    ResponElimina
  2. Ostres, jo tampoc coneixia aquests bunyols tan típics! Però és ben cert que amb aquest color entren pels ulls i no crec que esperarem la propera setmana santa per fer-los a casa!
    Molt bé això del grup de teatre, mai he trobat un grup semblant a París i això que catalans hi som molts!
    Petons, imagino que tampoc fas festa aquesta setmana, oi?!
    Palmira

    ResponElimina
  3. Hola Dolors. Antes de nada vaya por delante mi agradecimiento por la cita que has hecho de mi entrada sobre las Fallas. siempre que puedo las veo ya que es algo que merece la pena visitar y como tampoco me coge tan lejos tanto mejor jj. Eso sí, acabas rendido de tanto caminar pero merece la pena.
    También te diré que aprovecho para saborear unos deliciosos buñuelos, no son de calabaza, que siempre que visitamos la Falla de Convento de Jerusalén, no dejamos de probar. Son caseros y quien los hace lleva 35 años haciéndolos, por desgracia este año nos dijo que es el último porque se jubila. Espero que tenga sustituta jj.
    Yo los hice en una ocasión pero rellenos de higos, figues albardaes, que aquí son muy típicos en las fiestas. Me dieron la receta y si te apetece la puedes ver.
    Puedo asegurarte que de estos buñuelos que has hecho me comería una docena sin pestañear jj porque viendo el corte y la esponjosidad que tienen no me cabe duda de que estarán deliciosos. La boca se me ha hecho agua al verlos.
    Que disfrutes de estos días.
    Un abrazo.

    ResponElimina
  4. Los había visto pero nunca me han dado ganas de probarlos.Esta claro que el grupo de teatro ahora es la excusa, porque lo bueno es el encuentro y la degustación que hacéis, les haces muy felices con estos manjares.
    peto

    ResponElimina
  5. Des de que vaig descobrir la carbassa a la cuina que m'encanta fer dolços amb ella, i com és natural aquesta recepta no me la puc deixar perdre. A més es veuen tan esponjosos! A veure si m'animo i t'explico com m'ha anat amb la massa mare! Un petonet!

    ResponElimina

Moltíssimes gràcies per dedicar-me el vostre temps! :)

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...